• Newsletter
  • Contacte
Sala Parés

Adrián Espinós

EcoMH370-2 / Kerguelita

El mes de juliol de 2015 es va trobar a la illa de Reunión un aleró d’avió MH370 de Malaysia Airlines desaparegut al 2014. La imatge d’aquell objecte ple de percebes va arribar en un moment de la meva evolució artística en el que necessitava desenvolupar estructures transversals a la meva practica. I em vaig aferrar a aquella narrativa, amb certa similitud a com aquells crustacis creixien de forma lenta i estable en un suport a la deriva.

Encara no està molt clar que és o que fa aquella estructura, l’únic sincer que puc dir és que l’obra d’art no està en els objectes artístics, sinó entre ells.

Ecosistema MH370 és un projecte a llarg termini, del qual vaig exposar la seva primera fase l’any 2016. Sento molta responsabilitat i certa culpa per utilitzar com a matèria prima un succés en el que van desaparèixer 239 persones. De fet, els Passatgers són temps que es sintetitza en matèria, es genera ( no hi ha pintura o altre element afegit) perquè existeix un buit/oportunitat en el estatus desaparegut. Però aquets sentiments també m’obliguen a convertir allò anecdòtic en un element integrat, a seguir treballant quan la deriva no sembla portar-me enlloc.

A aquesta segona fase he començat a desenvolupar elements que transiten entre la bidimensionalitat i la tridimensionalitat. És una microescultura amb origen a les illes Kerguelen (sud oceà índic) i que genera kerguelita. Aquest és un element dual que pot estar integrat en alguna cosa, com passa a les sèries Kerguelen/Proceso 1 i 2, o sortir d’ell mateix per convertir-se en una eina externa, Reunión. A aquesta última obra la kerguelita actua com un índex amb l’objectiu de posar alguna cosa en relació amb un sistema. Reunión és un primer indici estructural, que he pogut pintar gràcies al procés viscut a EcoMH370 – 2 / Kerguelita. No vaig ser capaç de pintar aquesta imatge en la fase 1, tot i que és el punt inicial del projecte, quan un succés extern convergeix en una necessitat artística estructural, mentre en la Badia dels Alfacs (Delta de l’Ebre on vivia aquell extremadament calorós estiu de 2015) tota la població de musclos morien per les altes temperatures.

Em costa descriure aquella paràlisis d’exacerbat respecte a la representació figurativa, pot ser perquè emergeix d’una entitat estructural abstracta que tan sols puc intuir, i en aquell moment no podia articular un indici. Esperem doncs que la kerguelita faci la seva feina.

Agenda
20 ABR 2019