“Atorgant a allò baix un sentit superior, a allò ordinari un aspecte misteriós, a allò conegut la dignitat d’allò desconegut, a allò infinit l’aparença d’allò infinit”

Novalis

Convertir en romàntic.

Crear un nexe d’unió entre allò humà i allò sublim, formular amb la pintura una veritat artística orientativa com alternativa a la realitat de la naturalesa, una veritat humana.

Adoptant una visió panteística naturalista i concebre la naturalesa com la única realitat vertadera, per arribar a els darrers estadis del sublim tal i com ho definí Schopenhauer, el sentiment més complet d’allò sublim. La immensitat d’una extensió o duració de l’univers (plaer per el coneixement de l’observador de la seva pròpia insignificança i de la seva unió amb la naturalesa).

Allò sublim no està a cap lloc i alhora pot estar a tots, es buit i plenitud, cel i infern, allò gran i allò mínim, romp amb l’espai i el temps, i amb el principi de realitat perquè rau dintre de nosaltres.

El buit, l’obscuritat, la soledat i el silenci son emocions sublims.