La galeria Palmadotze, es complau en acollir l’obra de Rosa Amorós (Barcelona, 1945), qui presenta una selecció de treballs recents sobre tela, paper i escultura.
Al llarg de la seva extensa trajectòria artística, Amorós ha conreat un llenguatge propi, abstracte i poètic, a través del qual aprofundeix en qüestions existencials com són l’ésser, la creació, la religió, la sexualitat o la mort. Tanmateix, la major part de les seves creacions, sorgeixen de l’observació de l’entorn natural i de la condició humana.
A l’exposició, l’artista presenta diferents obres realitzades sobre paper, realitzades amb tintes i guaix. També podrem veure nous treballs realitzats en acrílic sobre tela i la escultura també tindrà el seu espai. Dins el terreny de l’escultura, l’argila és el material més emprat i li permet ressaltar i donar protagonisme a la pròpia matèria, amb llur austeritat i desproveïda d’ornaments. En aquest sentit, el crític d’art Frederic Montornés esmentava en el text de presentació de l’exposició “Parc Natural” * : “La manera de connectar amb allò tel·lúric, ancestral, primitiu i els interrogants que, al voltant dels mites de la creació, la religiositat, l’ésser i la seva relació amb l’altre, acompanyen l’home des dels seus orígens, és el que ha fet que Rosa Amorós estigui present en aquesta mostra a través, precisament, d’algunes de les obres amb les quals ha dut a terme una poètica més personal: el fang cuit. Un material ancestral, sorgit de les entranyes de la terra, capaç d’evocar des del més enllà la relació de l’home amb la naturalesa i exemple de que, al si de la seva obra, Amorós dedica una atenció especial a la naturalesa i a l’essència de l’home com a motius per parlar de la força de la vida, la passió, el dolor, el plaer, l’enigma i totes aquelles emocions que provoquen la contemplació del medi natural.”
Rosa Amorós Bernadó estudià a la Facultat de Belles Arts de Barcelona i a l’Escola Massana, on també exercí com a professora entre el 1971 i el 2005. Inicià llur activitat artística participant al Premi Joan Miró dels anys 1967 i 1968. Entre 1976 i 1991 exposà de manera continuada a la galeria René Metras de Barcelona. El 1987 participà a un workshop dirigit per Anthony Caro a Barcelona on s’evidencià una evolució de la seva obra, tant conceptual com formal. Les darreres exposicions “Despojos i dèries” (Fundació Suñol, Barcelona, 2016) o “Parc Natural” * (Galeria Trama, Barcelona, 2016), es sumen a les realitzades a Arts Santa Mònica, la Fundació ”La Caixa” (Madrid, Barcelona i Palma), Museu Nacional do Azulejo (Lisboa), Museu d'Art Contemporani Nakatomi (Japó) o al National Museum of History (Taipei, Taiwan). La seva obra es troba a col·leccions públiques i privades: MACBA, Museu de Ceràmica de Barcelona, Fundació Banc Sabadell, Fundació Vila Casas, Museo de Cerámica (Avilés), Welle (Paderborn, Alemanya), Hetjens Museum (Düseldorf, Alemanya), Col·lecció Welw Paderborn (Alemanya), la Fundación Antonio Pérez (Cuenca) o Museu Can Mario (Palafrugell, Girona).