Per primera vegada en el seu recorregut artístic, Luca Pagliari fa d'uns elements autobiogràfics la matèria directa de la seva obra. Els motius de l'obsessió i la derrota, recurrentment al centre de les seves inquietuds, es manifesten, en aquesta ocasió, en l'esfera de les experiències subjectives.

A l'exposició els resultats plàstics conviuen i es solapen amb processos, referències, relats i acotacions. Pagliari estructura i recopila una sèrie de treballs heterogenis sobre una temàtica comuna, que són també pràctiques de reflexió, temptatives de comprensió, (auto)crítica i expressió.

“No Show”: “no apareix”, “no hi ha exposició”, “no és una posada en escena”. Ens trobem en el regne dels obstacles aparentment infranquejables, de la dificultat de dir(se) en plenitud, de la matèria extraviada en l'acte de la comunicació; estem a l'espai invisible dels desitjos i el dolor, però també de l'honestedat i de l'intent – malgrat tot.

En aquest sentit, “No Show” encarna un arquetip: el del paradoxal afany per transmetre l'experiència intransferible.