Nicolai (Reykjavik, Islàndia, 1964), l'home embolicat en cuir negre, mostra les seves obres per segona vegada a la Galeria Miguel Marcos. Va iniciar els seus primers passos des de molt jove a l'estudi del seu oncle el pintor Oddur Steinthórsson. La seva personalitat és la d'un viatger, un pelegrí que viu i treballa entre Pequín, París, Madrid i Reykjavik. Conceptual i místic, poètic i provocatiu, l'artista busca representar la naturalesa de la manera més íntima. La seva primera exposició es va celebrar a París amb "Hommage à Mishima" el 1980; des de llavors, les seves obres s'han exposat en diverses galeries i museus de tot el món.

Tot i que els éssers humans glorifiquen la seva individualitat, des de l'inici de la història, l'home ha actuat com un element de la massa, més que com un individu. Els seus gustos i impressions del món sovint són manipulats per un o uns pocs individus. Així neixen diferents tendències, modes i ismes, que mostren un comportament obsessiu d'uns pocs individus forts.

El poder de l'instint animal o de l'instint sexual sempre ha estat impulsor en la creativitat de l'home, així com les parts íntimes de la dona. Nicolai, les relata millor que ningú i no és gens tímid en mostrar les seves obsessions i desitjos carnals, atacant la carn humana en el llenç, amb brutals traços, que semblen controlats amb una precisió, com un sàdic tocant la seva melodia preferida.

La seva visió de la dona és d'un plaer brutal, la porta del cel a través de la qual entrem en aquest món. La qual cosa li fa preguntar-se on són els límits de l'ésser humà, quin paper juga la mort, l'odi, l'amor i el sacrifici.

En els seus llenços busca l'equilibri secret entre bellesa i lletjor, sense desconnexió entre art modern i tradició, només la totalitat de l'art i la seva història fonent-se en la ment del creador.

En paraules del propi artista, "Només en l'art busco canvis", com un monjo que ha dedicat la seva vida a un sol amor: "pintar".