• Newsletter
  • Contacte
Galeria Miguel Marcos

Cristóbal Ortega

Súnyata

Del 9 de gener al 23 de febrer, la galeria Miguel Marcos presenta la segona exposició individual de Cristóbal Ortega que té per títol de Súnyata.

Nascut a Alhaurín de la Torre, Màlaga, (1970), l'artista que viu i treballa entre Pequín i Màlaga, va exposar per primera vegada en aquesta sala d’art a l'abril del 2015, amb la mostra Háptica, participant posteriorment en les col·lectives Black Box (novembre de 2014) i Abstracció ( desembre de 2017). La seva obra ha estat exhibida nombroses vegades en galeries d'art i institucions culturals internacionals d'Europa, Àsia i Sud-àfrica.

L'any 2009 va exposar a l'Institut Cervantes de Pequín. Una experiència que el va portar anys més tard, concretament el 2014, a traslladar el seu taller a la capital d'aquest país asiàtic i instal·lant-se de forma definitiva a la Xina.

El títol de la mostra té relació amb el concepte ancestral de buit, entès a la manera oriental com la potencialitat per a la vida i el canvi. No té a veure amb la totalitat de no-res, sinó amb l'essència existencial de tots els éssers i els fenòmens de la natura.

Si en la seva obra més primerenca, es veuen reflectides la seva formació com a arquitecte, els seus inicis com aquarel·lista i les influències artístiques de l'expressionisme abstracte, la força del continent asiàtic es manifesta de forma radical en els seus treballs més recents, enriquint-se la seva creativitat amb la tradició artística i filosòfica de la nació de la dinastia Ming.

Igual que en Háptica, la sudoració és la tècnica emprada, i que consisteix en la transpiració de la pintura a l'oli a través de les capes de lli que conformen el suport del quadre. Les pinzellades vigoroses i els matisos vibrants, es mariden amb l'aplicació cromàtica sobre fons neutre. Es tracta d'una projecció de taques de color i traços energètics en el revers i l'anvers de l'obra, que conversen entre si, atrapant a l'espectador en un diàleg permanent. Una interlocució que tracta sobre l'harmonia, en contraposició amb el caos i la identitat més profunda de l'artista.

 

El mateix artista afirma que: "la pintura no és un discurs acabat, sinó un procés que va desenvolupant en el temps". Cristóbal Ortega considera que en la seva obra és "més important el que no hi és, que el que contempla l’espectador." Una concepció artística en sintonia amb la filosofia oriental. Aquesta línia de pensament es relaciona amb la idea xinesa shen tou, que es tradueix com "allò que ve de l’abans".

 

La percepció que el pintor té de les seves creacions, es basa en realitat en la concepció d’un projecte d’edificació; el fet pictòric esdevé arquitectònic. Escapa de la rigidesa tècnica i formal i gaudeix del que és erràtic i incalculable. Les teles són resultat de l'impredictible, caracteritzades per la lliure expressivitat en el procés creatiu.

 

Uns treballs que es mouen entre l'anarquia i l'abstracció. L'essencial de les seves obres sorgeix del colorisme, la materialitat i l'expressivitat buscades. Encara que a simple vista la sensació sigui d'un ens desordenat i sense sentit, es tracta d'una obra pensada matemàtica i equilibrada, com una contraposició de forces, protagonitzada per una sensibilitat justificada. Les textures són fons i forma, que jeuen en el més profund de la tela i es desplacen a la superfície visible.

Agenda
20 ABR 2018