Entre els fills dels núvols. La tardor de 2006, Manel Esclusa, escultor de la llum i un mestre de fotògrafs, va acceptar el repte d’acompanyar al Sàhara una comissió de la Fundació Ulls del Món que es disposava a realitzar una nova intervenció oftalmològica al territori. Se li havia sol·licitat documentar la realitat dels campaments de refugiats sahrauís sota la protecció de les Nacions Unides al desert algerià. La proposta de la Fundació no podia ser més motivadora pel fotògraf: aixecar testimoni de la dramàtica interrelació de la pobresa i patologies oculars, una serp que es mossega la cua. Amb l’objectiu posat…en els ulls del Sàhara.
El viatge a aquelles tenebres banyades en la cegadora llum del desert, va generar un extraordinari document fotogràfic -Obrint els ulls al món. 5 anys de lluita contra la ceguesa evitable al Sàhara- que va ser exposat amb èxit a La Pedrera barcelonesa i poc temps després al Museu d’Art i Història de Reus. En contacte amb les bones gents d’aquell Sàhara oblidat del món, Manel Esclusa va saber per elles mateixes que els agradava anomenar-se “Fills dels núvols”. No va haver d’esforçar-se en comprendre el perquè: la relativa monotonia del paisatge -que, amb tot, dista molt de ser estàtic, doncs les immenses dunes es desplacen amb el vent i canvien la línia de l’horitzó- es compensa amb el superb espectacle dels cels de la Hamada algeriana, a totes hores observables.
L’extenuant activitat que el fotògraf va portar a terme visitant les diferents wilayas -ciutats d’adob i lona- en les que acompanyava llargues tan als cirurgians, com els voluntaris responsables de la logística, o al personal sanitari que recolzava la comissió, registrant en impressionants i entranyables imatges la indefensió, el dolor, i també l’alegria de les curacions i l’esperança d’aquella gent posada en el treball dels metges, no va impedir que en els descansos, els desplaçaments i els compasso d’espera, Manel Esclusa relaxava els ulls a la magna representació que li oferien les núvols, i dispararà al cel. Aquest treball personal ha romàs inèdit fins el dia d’avui.
Ara, el fotògraf cedeix al Fons d’art VISIONS de la Fundació nou d’aquelles fotografies fora d’encàrrec, amb les que rendeix homenatge a els “Fills del núvols” que va obrir-li els ulls a la realitat d’una comunitat tan extenuada com heroica, decidida a sobreviure rere més de quaranta anys de submissió a les condicions més extremes. Un poble tan reduït al silenci, tan desconegut i llunyà, com proper en la història.
La Sala Parés obre solidariament els seves portes a aquest treball singular i es complau en acompanyar-lo d’una breu però significativa mostra: Peces escultòriques i obra gràfica amb les que reconeguts artistes recolzen la Fundació Ulls del món, mostrant el seu recolzament a la lluita contra la ceguera evitable i el Dret Universal a la Visió.
Enrique González