El proper 12 de desembre es compliran 10 anys de la mort de Josep Guinovart (Barcelona 1927 – 2017) i Palmadotze vol sumar-se a la sèrie d'actes i exposicions que sota la iniciativa de la Fundació Espai Guinovart es realitzaran entorn la figura de l’ artista. L’efemèride compta amb la participació de centres públics i privats de dins i fora del territori (MNAC, MACBA, Fundació Vila Casas o Fundació Fran Daurell) i el recolzament de diferents Institucions (Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona o Institut Ramon Llull, entre altres).

També han passat 10 anys de l’última exposició de Guinovart a Palmadotze... A pocs dies de la Festa Major de Vilafranca, en “Guino” com l’anomenàven els amics, es trobava a la vila inaugurant “Guinovart als 80” a la galeria i preparant una mostra dedicada al món del vi al VINSEUM; Ambdues exposicions, es troben entre les darreres de l’artista, molt estimat per tot l’equip de Palmadotze. Pilar Carbonell, emfatitza la complicitat i confiança que en “Guino” va demostrar a l’exposar a la galeria quan aquesta donava les seves primeres passes als anys noranta i també posteriorment sempre disposat a exposar i col·laborar amb la galeria. Com ocorre a vegades, la preparació d’exposicions i les visites al seu taller, van transformar la relació professional en una bonica relació d’amistat que descobrí la seva carismàtica i inoblidable personalitat. En aquest sentit, recordem les paraules de Ricardo García Prats presentant l’exposició a l’Espai Guinovart (2007): “ L’art en Guinovart és el resultat d’una permanent passió i el reflex de totes les seves vivències. L’artista necessita viure en el si dels colors sentits com un impuls que dóna forma a la seva manera de ser, de viure, de recordar, d’estimar, de relacionar-se, de lluitar, de recerca de la utopia i de les arrels del nostre ésser i del nostre sentit.....”. ... D’aquesta simbiosi entre art i vida, en resultà una extensa i polifacètica producció – pintura, escultura, il·lustració de llibres i cartells, tapissos, gravats o escenografies teatrals – a través de la qual manifestava llurs anhels, records, l’admiració per la música i la poesia i llurs preocupacions socials i polítiques.

Considerant l’espai i l’entorn rural de Palmadotze, per a aquesta ocasió, la galeria acull una selecció de pintures de diferents períodes que tenen a la natura, el camp i la terra com a protagonistes i que són motius i referències constants i fonamentals en la seva trajectòria.

Trajectòria que Guinovart que va iniciar al 1951 després d’inscriure’s a la Llotja de Barcelona i que va assentar al 1952 al traslladar-se a Paris amb una beca. Al tornar, al 1955 va fundar el grup Tahüll, junt amb Cuixart, Muxart, Tàpies i Tharrats. A més de nombroses exposicions arreu del món, va participar a les biennals de São Paulo, Alexandria i Venècia. Entre els reconeixements que va rebre destaquem el Premio Nacional Artes Plásticas (Ministeri de Cultura Espanyol, 1982), la Creu de Sant Jordi (Generalitat de Catalunya, 1983) o el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (Generalitat de Catalunya, 1990). Al 1994 s’inaugurà a Agramunt la Fundació Espai Guinovart, centre dedicat a la seva obra i a la promoció de nous artistes i al 2000 l’espai d’art La Torre Blava de Ribes Roges a Vilanova i la Geltrú, intervinguda per l’artista.