Ana Mas Projects es complau a presentar els treballs fotogràfics que Manel Armengol va realitzar en el curs d’un any a la ciutat de Nova York el 1978. Quatre dècades després, les seves fotografies en blanc i negre i a color adquireixen un valor especial per la seva aportació a la memòria col·lectiva dels anys setanta sobre la “Gran Ciutat”.

Manel Armengol va arribar a NY poc abans del fred hivern de 1977-78, enviat com a corresponsal gràfic per un seminari espanyol poc després de la mort del dictador Franco. Però no són els reportatges d’encàrrec els que mostrem en aquesta exposició, sinó aquelles imatges que Armengol registrà en els seus múltiples passejos entre l’empobrida zona del Bronx i la festiva concurrència d’artistes, músics i estudiants que se solaçaven a Washington Square i el Downtown del Village Soho i Chinatown.

NY ciutat d’alts contrastos:

Petites notes poètiques com la cadira de “El racó del bar” o les “Margarides a l’esmorzar”, grafismes d’artistes als murs, escenes costumistes en plena nevada, personatges excèntrics en el mític local underground CBGB, Divine actuant en un teatre, Andy Warhol en una festa de Studio 54, joves fumant i cantant sota la lluna plena St. Mark’s, gent vivint en una extrema solitud i degradació en locals d’auxili del Bowery o en ple carrer. Murs sobris i cecs de color terrós, arquitectures de finestres tapiades, o escales fosques que evoquen constantment un sentiment de solitud. Els grans cotxes americans de diversos models i colors fotografiats un tranquil matí de diumenge sense presència humana visible, semblen una acolorida i estàtica maqueta en una habitació de jocs de nens.

Armengol presenta unes 30 noves imatges d’aquesta sèrie que havien romàs inèdites fins ara. Altres són còpies realitzades manualment en el laboratori analògic per l’autor (els últims tiratges que va realitzar abans de tancar el seu laboratori personal), presentades al costat de les accentuades i vibrants notes de color dels tiratges sobre el mític suport Cibachrome (després denominat Ilfochrome Classic) realitzades fa uns anys a Paris per Roland Dufau, consagrat mestre en aquesta especialitat. És una oportunitat d’excepció revisitar els tiratges a color sobre Cibachrome, un suport del qual només en queden escasses mostres desprès de que al 2012 Ilford clausurés la producció.

Manel Armengol ha treballat sempre com a fotògraf i fotoperiodista, i algunes de les seves fotografies s’han convertit en icones de l’àmbit i el reportatge social de finals dels anys 70, com són les seves famoses fotografies de la Transició espanyola. Ambients populars, escenes de carrers o imatges de la vida diària de la gent, plasmada des d’una mirada nua i plena de tendresa en nombroses ocasions, s’entremesclen amb imatges violentes, enèrgiques, de manifestacions, revoltes i canvis socials radicals del moment. Aquest conjunt d’obres, resulta de gran importància per poder entendre la societat més contemporània, la crònica d’un moment que va suposar l’inici d’una nova etapa històrica.