Motiscause ens proposa un recorregut entre paper, línies, colors i so. L'artista crea un viatge artístic, l'objectiu del qual és reflexionar sobre l'equilibri, l'harmonia i la bellesa entre cada element; entre les obres i l'espai mateix que les suporta i que s'obre especialment per a l'ocasió. El propi lloc físic, "La Clandestina", que acull l'exposició, es troba al centre del treball i concebut, des del primer moment, com a part integrant de l'obra.

Motiscause desenvolupa la seva reflexió mitjançant la tècnica que considera com l'essència de l'estètica i de l'art en general: el dibuix.

Constantment en recerca d'un equilibri entre les parts, intentant proposar una possibilitat estètica sota la qual hi ha un fort coneixement de causa, Motiscause ens proposa 3 sèries de dibuixos sobre paper que persegueixen, cadascun explicant històries diverses, aquella eurythmia necessària.

Els dibuixos són "Interferencias": relacions que es descobreixen entre línies i punts interposats; les línies conformen un mapa cada cop diferent. Les connexions creades entre els punts es converteixen en relats, passant a través de les nombroses interposicions generades pel dibuix.

Els dibuixos són "Sons de paper": tres grans folis de paper construïts a mà pel propi artista. La obra es composa també del so del paper, enregistrat mitjançant micròfons col·locats als pinzells, als recipients dels colors i entre els folis mentre l'artista estava dibuixant. El so passa entre les fibres i les superposicions del mateix paper. Una invitació a escoltar i a observar més enllà del més obvi, a profunditzar en els detalls de les coses que es troben relacionades amb l'espai circumdant.

Els dibuixos són "Città": ciutats en la nit, ciutats en la tempesta, ciutats envoltades de boira com si fossin mastodòntics vaixells que naveguen pels oceans de les existències.

Des de lluny ens omplen de melangia o a vegades de tristesa, però en cap moment ens deixen indiferents.

El dibuix és “L’autoritratto”.

Francesca Regni