“...Fa molt de temps que segueixo de prop el treball de Núria Guinovart, i veig que es manté coherent i fidel als seus plantejamentsestètics, on l’expressionisme abstractesegueix sent l’eix al voltant del qual giren totes les seves obres. “

“...En els seus quadres s’adverteix una doble intenció: per una part la idea d’espai buit, degut a la l’efecte de deixar unes zones amb tonalitats grises o blanques, i per tant de que pugui respirar l’obra; i l’altra,  la percepció d’espai ple, concentrat en la incorporació d’uns formats rectangulars de diferents dimensions i colors, disposats tant horitzontal com verticalment que ocupen la major part de la composició, però sempre vinculats uns als  altres, donant la sensació d’un cert recolzament, percebent-se la idea de que formen un sol conjunt, o el que és el mateix, la d’assemblar-se i fusionar-se per obtenir el resultatdesitjat.”

“...Tanmateix ara descobrim una nova manera d’expressar els seus ideals a través de la ceràmica, una ceràmica que li permet endinsar-se en un terreny fins ara desconegut, però que li serveix per manifestardiferents maneres d’entendre l’art, sobretot des de la vessant tridimensional. Es tracta de representar el món de la ceràmica mitjançant unes figures indefinides, però relacionades amb el seu treball pictòric, on les formes estructurals apareixen separades, com si tinguessin vida pròpia, el que els hi confereix una identitat peculiar, subratllada per les tonalitats aplicades, on predominen també els turqueses i els sípies, a més dels grisos i els negres”...

Ramon Casalé Soler

Fragments del text dedicat a aquesta exposició.

Associació Internacional de Crítics d’Art